
Intal 1961, a Munistîr, frazion dal comun di Aquilee, al è stât destinât a spazi museâl un edifici di doi plans, che al fâs part dal antîc complès benedetin soprimût intal 1782 di Josef II.
A Munistîr, fin de ete republicane e je atestade la presince di tancj edificis cultuâi, fra ducj, si ricuarde chel dedicât a Iside. La particolaritât dal edifici museâl e ven de presince, tal plan sot, dai rescj di une basiliche paleocristiane, a plante retangolâr slungjade cun abside poligonâl insuazade intun ambient retangolâr.
La pavimentazion de uniche navade e je formade di un mosaic gjeometric che, daûr di considerazions stilistichis, si assegne ae seconde metât dal IV secul.
Une ristruturazion fra il tierç o cuart deceni dal V secul e je atestade di un gnûf mosaic, simpri gjeometric, fat parsore di chel prime. Tra il secul VIII e il IX, la basiliche, e je stade cambiade di plante fûr e dividude in trê navadis. Po dopo la glesie e je stade disconsacrade e e je deventade un magazen agricul, dividût par traviers di un mûr. Cumò tal Museu, si puedin amirâ materiâi di piere tant che sculturis, epigrafis, mosaics, che a vegnin dai lûcs di cult e des necropolis aquileiesis, che si puedin assegnâ, par cronologjie, fra il secul IV e il secul X.
Di sù tai plans parsore la cjalade si slargje su la maestositât de basiliche paleocristiane. A plan tiere, dulà che si pues viodi un salisât tart antîc, a son esponûts tocs musîfs: tra chei si segnale un che al à partizions gjeometrichis cuntun retangul, salacor pe batude di un altâr, che al è de fin dal secul IV; parsore e je stade zontade une taule arcade cun dodis alveui cjatade dilunc dal sgjâf; tal mûr çamp de jentrade al è fissât, tal mûr, un mosaic cun fenîs radiade che al ven di un spazi relatîf ae basiliche postteodoriane Nord (seconde metât dal secul IV).
Tra i elements di piere a risaltin une lastre cun cierf che al cjamine viers un cantar (VI secul), framents di plutis, di arcjis, un pluti massenzian (IX secul); al è une vore interessant il front di une arcje o, forsit, la taule funerarie, de fin dal secul IV in memorie di Aurelie Marie: cemût che e dîs la iscrizion, e je stade racomandade dai gjenitôrs ai sants martars aquileiês.
Il prin plan al è cjapât, cuasi ad implen, dai mosaics de basiliche cjatâts là de Beligne, toponim che al fâs riferiment a di un santuari che prime al jere dedicât a Belen.
L'edifici si componeve di trê elements, no par fuarce contemporanis, lis navadis, i doi braçs e la abside che il so mosaic al presente jenfri vîts, fatis in maniere stilizade, dodis agnei e un pavon, che a vuelin figurâ Crist e i apuestui: al è de fin dal IV secul e al somee che al sedi de prime fase de basiliche.
Tai mûrs a son fissâts framents di epigrafis votivis che a vegnin dai mosaics des navadis e che a somein di une seconde fase, databile inte prime metât dal V secul.
Si segnale infin il rilêf cui doi buscj, no finîts, dai sants Pieri e Pauli, che a varessin di jessi dai prins decenis dal IV secul.
Tal secont plan a son colocadis su telârs iscrizions funerariis cristianis, tra il IV e il V secul, dutis a àn la trascrizion dal test e a vegnin dai cimitieris ator de citât; cualchidune e je caraterizade di figuarzions schematichis di orants e simbui cristians tant che monograms, colombis cuasi dutis par latin ancje se no mancjin chês greghis, par testemoneâ la varietât di int che e viveve a Aquilee.