

Al à aderît ae Rêt Museâl Provinciâl
Il Fuart di Osôf, che si pues lâ a viodi sul cuel naturâl che al domine il paîs, al è il risultât di un soreponisi di costruzions e vicendis di plui epochis.
Doprât za intai secui passâts par fins militârs, pe sô conformazion naturâl buine par un insediament fortificât, al è stât tal centri di varis episodis storics tant impuartants.
Sul cuel a son sucedûts episodis storics gloriôs e significatîfs: dal assedi dal 1514, cuant che Jaroni Savorgnan al à difindût la Patrie dal Friûl e Vignesie dai Imperiâi di Massimilian di Asburc, aes vicendis des lotis pal domini sul Friûl tra i Asburcs e i francês di Napoleon; des vicendis de Prime Vuere Mondiâl, cuant che il Fuart al è stât doprât tant che presidi militâr, ae ocupazion intal 1943.
Intal 1923 la Fuartece e je stade declarade 'Monument Nazionâl'.
Il sît dal cuel di Osôf si pues visitâ in cualsisei moment dal an. La visite e scomence de strade napoleoniche, passant sot de puarte austriache, lant indevant dilunc dal bastion venit e passant la puarte de seconde cente.
Il prin edifici che si cjate e je la Glesie di Sant Pieri: fate tra il Sîscent e il Sietcent daûr dal progjet di Domenico Rossi, ma no je mai stade finide.
Dentri a son stâts cjatâts fûr i rescj archeologjics de plêf origjinarie. Si va indevant là dal setôr meridionâl, passant la puarte de tierce cente des muris venitis, dilunc de strade di cret.
Di chi si rive tal “Cjistiel Gnûf”.
Lant indevant pal percors alt, si rive ae zone de “Tor taronde”. Dopo si va jù tal plan disore dal Fuart, fin a rivâ, plui a Sud, la “Roche di Jaroni Savorgnan”, il pont principâl di difese dilunc dal assedi dal 1514. De roche si rive ae “Batarie Voltade Napoleoniche”.
Dopo si pues visitâ il zardin lant là de “Polvariere taliane soteranie”, fate intai prins agns dal Nûfcent. Di rive sù, dilunc di une rampe di cogolât, si rive ae “Batarie Taliane” suntun teraplen: un manufat di tiere e muradure formât di dôs postazions, protetis di arzins, cun tal mieç un locâl soterani pal dipuesit des munizions.
Il percors naturalistic, infin, al puarte a fâ une escursion complete ator dal cuel, lant a Sud, dongje dal “Cjistiel Gnûf” si rive ae aree des Olmis fossilis di mamifars: a son sul plan di cret parsot la tor circolâr, e a son vignudis fûr cui sgjâfs archeologjics fats pal recupar de aree: a son desenis di olmis di animâi vivûts di doi a dîs milions di agns indaûr, duncje a son dal Cenozoic.
Chestis pistis a son di grant interès sientific, stant che si cognossin tant pocjis olmis fossilis di mamifars cenozoics no dome in Italie, ma in dut il mont. il stât di conservazion une vore bon i da ancjemò plui ecezionalitât e impuartance a cheste scuvierte.
La part a Sudest dal cuel e je tignude a prât stabil cun cualchi arbul.